El castell de Flix és un edifici de Flix (Ribera d'Ebre) declarat bé cultural d'interès nacional. És una fortificació emmurallada situada al nord-est del nucli urbà de la població de Flix, dalt d'un turó situat dins del meandre que conforma el riu Ebre, a la riba dreta, i prop del nucli urbà i del cementiri.
Fortificació emmurallada de planta irregular formada per tres torres circulars, unides per trams de murs espitllerats, i amb una zona de pati al mig del recinte que integra una gran cisterna de planta ovalada. La torre que predomina és la de l'extrem sud-oest, i correspon al tipus de fort de Vauban. Presenta un ample diàmetre, poca alçada, els paraments atalussats i una única espitllera orientada al camí d'accés des del poble. La part superior està rematada per una cornisa damunt la que s'assenta el coronament, actualment mig enrunat. A l'interior, la torre està coberta per una volta esfèrica bastida en maons i s'hi accedeix mitjançant tres obertures rectangulars, situades a l'interior del recinte de la fortificació. Les altres dues torres, de guaita i situades al nord i nord-est del recinte, no són tant grans com la primera i no presenten els paraments atalussats. Tot i així presenten filades d'espitlleres a diferent nivell bastides en pedra, i conserven bona part del revestiment original exterior. Els murs exteriors que delimiten el recinte i uneixen les torres presenten filades d'espitlleres a la part superior del parament, majoritàriament bastides en maons. El llenç de ponent, orientat al riu, presenta el basament atalussat, de la mateixa manera que la torre més gran. A l'interior del recinte del castell, el pati està delimitat per murs espitllerats. Hi ha altres paraments que conserven part dels enlluïts originals i també els arrencaments d'algunes de les voltes que cobrien les estances, sobretot al sector sud-est. La construcció està bastida en pedra sense treballar de mida similar, disposada en filades força regulars i lligada amb abundant morter. Actualment, el castell està essent objecte d'una gran restauració amb data final a l'estiu del 2010.
Comments