castell de Móra d’Ebre

Situat al nucli antic de la vila, el castell de Móra d’Ebre, datat al segle VIII, fou un dels castells més importants de la dreta del riu Ebre i una fortificació musulmana fins que va ser conquerit pel compte Ramon Berenguer IV al 1153. El mateix compte restà senyor del castell fins que el fill d’aquest el donà a Guillem de Castellvell i als seus descendents, fent que generacions més endavant i fruit de diversos matrimonis, anés a parar a la baronia d’Entença.

El castell ha anat passant al llarg dels anys per diverses famílies (ducs de Cardona, els castellans Medinaceli, Fernández de Córdoba) arran d’incorporacions a comptats, matrimonis amb altres llinatges i falta de descendents fins a l’abolició dels senyorius entre els anys 1837 i 1842.

Durant la història, el castell ha sigut escenaris de setges, presó per a personatges rellevants, emplaçament durant la guerra dels segadors, casa palau pels Cardona, plaça militar a la primera Guerra Carlina i dependències oficials de la Guàrdia Civil durant la Guerra Civil, on va se esfondrat quasi en la seva totalitat.

Actualment en resten les muralles exteriors i dues torres, entre les que destaca la torre fusellera, amb el Centre d’Interpretació de les Guerres Carlines. Té un perímetre d’uns 350 metres.