Situació: En terrenys de la Baronia de Rialb, municipi de la comarca de la Noguera (Lleida).
Època: Prehistòrica.
Estat: Bo. Lliurament accessible.
Altres noms: l’Espluga dels Tres Pilars
Com arribar : clic aqui
Folletó amb la ruta del Dolmen
L'Àrea del dolmen de Sòls de Riu, antigament denominat de Solsderiu, és un espai creat amb motiu de la construcció del pantà de Rialb, en territori de la Torre de Rialb, del terme municipal de la Baronia de Rialb, a la Noguera. Es tracta d'un indret on es van traslladar els monuments arquitectònics més importants del municipi que havien d'ésser anegats per les aigües del pantà un cop aquest funcionés a ple rendiment. En definitiva, funciona com una zona de descans i un perfecte mirador de la recua del pantà per la banda en confluència amb el riu Rialb. Des d'aquesta posició s'observa part de la vall del Rialb, el poble de la Torre i les serres de Politg.
Es troba a la dreta del Rialb, al capdavall (sud-est) de la Costa del Molí de Guàrdia, un cop el riu ja s'ha fos en el pantà de Rialb.
Baronia de Rialb : Els primers vestigis d'activitat humana que es troben a la zona de la vall de l'Rialb són dos jaciments prehistòrics. A prop de el Segre, a l'anomenada cova de Vilaplana, es van localitzar restes de material pertanyent a l'Edat del Ferro i, en sòls més profunds, materials de sílex, de pedra polida i de ceràmica primitiva corresponents a l'neolític. L'altre jaciment és el megàlit o dolmen de Sòls de Riu, construït durant l'Edat del Coure, que és un testimoni del culte i de la veneració dels morts.
El dolmen :
Consisteix en un típic megàlit fet amb grans pedres verticals cobertes per una gran roca que tenia la funció de monument funerari i que fou erigit fa més de quatre mil anys.
Va ser excavat per Mn. Joan Serra i Vilaró (Cardona, 24 de març de 1879-Tarragona, 27 d'octubre de 1969) l'any 1917 , i revisat l'any 1999 abans del seu trasllat a l'actual ubicació. Curiosament aquest dolmen ha aparegut citat posteriorment com l’Espluga dels Tres Pilars i d’aquesta manera apareix a les vitrines del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Evidentment no es tracta d’una espluga, sinó d’una cambra dolmènica poligonal de 3 metres de longitud per 2,30 metres d’ample, que presenta un vestíbul amb dos muntants i una obertura superior. L'ortòstat de tancament es troba decorat a l’interior de la cambra per un gravat rupestre que presenta un soliforme. El dolmen havia estat totalment excavat i havia ofert materials propis d’un sepulcre calcolític: una destral polida, una gran fletxa de peduncle i aletes, restes d’un vas de ceràmica llisa i restes de dos individus.
Santa Eulalia de Pomanyons:
Originàriament s'assentava prop del Mas de Pomanyons. Es tracta d'una ermita romànica del segle xi i, actualment, en molt bon estat de conservació. És una construcció de 10 m. per 4,5 m.
S'observen restes de l'arrencada de l'arc de la porta romànica de migjorn, modificada per una porta de magatzem. Finestra en forma de creu, igual que Santa Maria de Palau de Rialb, a la façana de ponent. Forats de les bastides de la seva construcció.
Webgrafia :
Comments