Monellsés una entitat de població al municipi deCruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, comarca delBaix Empordà. Comprèn un sector dels vessants nord-orientals deMassís de les Gavarresi de la vall del riuRissec, afluent per l'esquerra del riuDaró, aigües avall del terme.
L'any 922 el rei Carles III de França, anomenat el Simple confirmà a la seu de Girona les propietats que posseïa a Mulnels. L'església de Sant Genís de Monels passà a dependre el 1019 de la canònica de Girona. Cal suposar que el nom del lloc, s'originà per l'existència de molins a les vores del Rissec. El castell de Monells, al comtat de Girona, fou sovint cobejat a l'època medieval, en gran part a causa de la seva situació fronterera amb el Comtat d'Empúries i amb les importants possessions dels bisbes gironins al Baix Empordà. Fou el solar del llinatge que prengué per cognom el d'aquest lloc i que donà personatges molt notables al país. La primera noticia és del 1019 i es refereix a Auger de Monells el comte Ramon Berenguer III concedí el 1103 permís per traslladar a Monells el mercat que se celebrava a Anyells (avui veïnat de Corçà). El mercat de Monells fou el més important de la comarca a l'època medieval i l'origen de la puixança del poble que mantingué durant els segles. El 1234 el rei Jaume el Conqueridor disposà que la mitgera de Monells, mesura de grans que hom hi emprava, fos tinguda, juntament amb la de Girona, com a base per a fixar els preus dels cereals a tot el bisbat.
A mitjan segle XIII els vescomtes de Bas eren senyors del castell de Monells, i, per casament de Sibil·la de Palou -filla del vescomte Simó de Bas i Garsenda d'Anglesola- amb el comte Hug V, el lloc passà Comtat d'Empúries. El 1302, després de les disputes entre els darrers comtes de la primera dinastia emporitana i el rei Jaume II, Monells fou ocupat per les forces reials, embargat i venut. Segons l'historiador empordanès Josep Pella i Forgas, arribà a posseir el lloc un jueu influent, de nom Vidal de Monells. El 1335 el rei Alfons concedí al comte Pere I d'Empúries un permís per a canviar de dates la fira anual de 10 dies que se celebrava a Monells i la concessió d'una altra fira de la mateixa durada, les quals hom suposa que degueren ser d'una gran transcendència, com a complement del mercat setmanal, per al desenvolupament de a població.
La comtessa d'Empúries Maria de Xèrica, vídua deRamon Berenguer I d'Empúries passà els darrers anys de la seva vida al castell de Monells -de 1364 a 1372- i fundà l'hospital de la població. El 1385 Pere el Cerimoniós incorporà el lloc a la corona i, el mateix any, concedí importants privilegis i llibertats al poble i al seu mercat. Els prohoms de Monells, per exemple, jutjaven tota mena de plets i les penes s'havien de complir en el mateix lloc; en el mercat ningú no podia ser detingut i hi acudia gent de tota mena i procedència.
L'any 1420 Martí l'Humà vengué el lloc i el castell a Bernat IV de Senesterra. Els Senesterra gaudiren d'aquest domini fins al segle XVI (excepte l'any 1420, en el qual Lluís de Pontós e tingué en féu del rei). Posteriorment passà, per compra als Millars. El 1484 el castell fou atacat i pres pels remences. A la fi del segle XVII Monells consta com a lloc reial i el seu famós mercat s'anà extingint davant la preponderància del de la Bisbal d'Empordà.
Comments