CATALÁ : Deixem el enllaç al wikiloc amb la ruta exacte que nem fer: La nostra ruta
Olesa de Montserrat
Olesa es formà dins del terme de l'antic castell de Camba. Les campanyes arqueològiques dutes a terme al turó de Sant Pere (situat a llevant de Puigventós, a la zona de tramuntana del terme ,a 466 m d'alçada) corroboren l'existència de nuclis habitats dins el terme de la vila des del segle VI aC. Les troballes de ceràmica àtica d'importació i de restes constructives i ceràmiques ibèriques, són mostres de l'existència d'un intercanvi comercial amb la resta de la Mediterrània, a través del riu Rubricatus (Llobregat).La presència continuada de l'home al turó es fa palesa per l'existència d'una necròpolis de l'alta edat mitjana, la qual ha donat diverses mostres de ceràmica, sivelles i restes antropomòrfiques. ( Més historia del municipi )
Olesa de Montserrat és un municipi situat al Nord de la comarca barcelonina del Baix Llobregat, a l'esquerra del riu Llobregat, a 20 km del monestir de Montserrat i a 30 km de Barcelona. És un municipi ric en cultura i tradició situat als peus de la muntanya de Montserrat, a la subcomarca de l'Montserratí, a mig camí entre Barcelona i el Monestir de Montserrat. El seu entorn natural, amb bells i magnífics paisatges, està delimitat pel riu Llobregat i per les serres de Sant Salvador de les Espases i Puigventós. Olesa té arrels agrícoles molt marcades: cal destacar el cultiu de l'olivera de la varietat colomar o olesana, autòctona de la població, de la qual s'extreu el reconegut oli d'Olesa.
El Llobregat
El Llobregat neix als Pirineus, a les proximitats del poble de Castellar de n’Hug, un
municipi al nord de la comarca del Berguedà, i desemboca al mar Mediterrani, al municipi del Prat de Llobregat, al Baix Llobregat. Té un color marronós característic, amb una tonalitat tirant cap a vermellosa per la gran quantitat de sediments que transporta. És per això que antigament es coneixia amb el nom de Rubricatus. Quan travessa la Serralada Prelitoral Catalana, el riu arriba a Olesa de Montserrat, curs avall del balneari de la Puda de Montserrat, un cop ha passat el congost del Cairat.
La ruta
Es un projecte, impulsat i finançat per la Diputació, té el doble objectiu de millorar l'ecosistema de ribera i crear un itinerari natural per a l'ús públic d'aquest espai fluvial. En el cas d'Olesa, la intervenció abraça des del camí de la Puda fins a la roca de la Mona, al límit amb el terme d'Abrera, en un recorregut de gairebé deu quilòmetres. Aquest camí s'inclou dins d'un projecte molt més ambiciós per cobrir un traçat que vagi des del naixement (Castellar de n'Hug) fins a la desembocadura del Llobregat. Aquesta llarga via permetria fer excursions de diversos dies a peu, en bicicleta o a cavall. En aquesta ruta, Olesa té la importància de fer de nexe d'unió entre el Bages i el Baix Llobregat.
S'ha fet el pas per sota la C-55 a l'altura de la Puda, que ha permès eliminar un punt negre d'aquesta carretera. Però una de les actuacions més esperades és la recuperació de la palanca de Can Sedó, que unia la colònia del mateix nom amb l'altre llera del riu. Es proposa una infraestructura inundable però preparada per a no representar una barrera ni que augmenti el risc en cas d’avinguda. Es treballará amb una estètica que recuperi el passat industrial de l’antiga palanca.
" El cami es molt maco i agradable , amb vistes al riu i amb fauna silvestre, pero el tram on arribes a la carretera te un punt negre perillos , doncs tens que anar per la carretera en una curva i els cotxes pasen molt aprop. Sembla sé que esta pendent de solució. "
Al ser una ruta natural amb fauna i flora us deixem un enllaç a la llista de posibles animals i plantes que es poden veure.
CA: Amb una longitud de 95 metres va ser reformada diferents vegades pels desperfectes que ocasionava el riu. Aquest pont atirantat amb vuit cables d’acer, i una passarel·la d’un metre d’amplada, va permetre que els olesans poguessin anar a treballar a la Colònia Sedó, una de les fàbriques tèxtils més importants del segle XIX i inicis del segle XX a Espanya. La riuada del 20 de setembre de 1971, va destruir la passarel·la i la va deixar impracticable ( Deixo una foto del estat de la palanca amb la riuada en les imatges, una altre del estat original i en us, si voleu veure mes imatges de l'època, tant de la palanca com de la colonia sedó y la seva vida us deixo aquí algunes imatges. A part, l'ultima imatge es El pas de la Barca l'any 1905 ).
Resclosa del Cairat
Aquesta es la resclosa ( presa ) petita ja que mes en davant esta la resclosa principal del Cairat (central hidroelèctrica coneguda com a Peu de Presa) , construïda durant la Revolució Industrial per donar electricitat com també per canalitzar aigua fins la no llunyana Colònia Sedó. La resclosa va construir-se a l'engorjat del Cairat l'any 1878, a més de 4 km. riu amunt .Per fer arribar l'aigua del Llobregat, recollida al Cairat, es va construir un canal soterrat i un aqüeducte de grans dimensions que acaba de forma parabòlica per tal d'aconseguir un desnivell de més de 30 metres d'alçada i la força suficient de l'aigua per poder moure les pales de la turbina Planas.
Es un recinte privat.
El balneari va ser famós per les seves aigües sulfuroses que van sorgir per primera vegada per un terratrèmol en l'any 1755. Aquestes aigues es creien aptes per al tractament de malalties cutànies com psoriasis ,reuma, Pulmonies ,gota, Asma , etc
L'edifici va acabar de construir-se en 1870 .Al segle XIX i inicis del XX va ser l'època de màxima esplendor en què hi anaven personatges importants com Jacint Verdaguer o els Reis d'Espanya del moment. A la meitat del segle XX es va produir la decadència general dels balnearis en què va obligar a tancar aquestes instal·lacions. Ara esta deteriorat i malmès pels devastadors aiguats de l'any 1971 on la crescuda del riu Llobregat anegà la zona i el pas del temps.
( Per veure fotos de l'epoca i amb vida us deixem aquest enllaç i també deixem una entevista de la Vanguardia a la actual propietaria)
ESPAÑOL / CASTELLANO:
Dejamos el enlace a wikiloc con la ruta exacta que nem hacer: Nuestra ruta
Olesa de Montserrat
Olesa se formó dentro del término del antiguo castillo de Camba. Las campañas arqueológicas llevadas a cabo en el cerro de San Pedro (situado a levante de Puigventós, en la zona de tramontana del término , 466 m de altura) corroboran la existencia de núcleos habitados dentro del término de la villa desde el siglo VI aC . Los hallazgos de cerámica ática de importación, de restos constructivos y cerámicas ibéricas, son muestras de la existencia de un intercambio comercial con el resto del Mediterráneo, a través del río Rubricatus (Barcelona). La presencia continuada del hombre en la colina se hace patente por la existencia de una necrópolis de la alta edad media, la cual ha dado varias muestras de cerámica, hebillas y restos antropomórficas. ( Más historia del municipio)
Olesa de Montserrat es un municipio situado al Norte de la comarca barcelonesa del Baix Llobregat, a la izquierda del río Llobregat, a 20 km del monasterio de Montserrat y a 30 km de Barcelona. Es un municipio rico en cultura y tradición, al pie de la montaña de Montserrat, en la subcomarca del Montserratí, a medio camino entre Barcelona y el Monasterio de Montserrat. Su entorno natural, con bellos y magníficos paisajes, está delimitado por el río Llobregat y por las sierras de San Salvador de las Espadas y Puigventós. Olesa tiene raíces agrícolas muy marcadas: cabe destacar el cultivo del olivo de la variedad palomar o olesana, autóctona de la población, de la que se extrae el reconocido aceite de Olesa.
El Llobregat
El Llobregat nace en los Pirineos, en las proximidades del pueblo de Castellar de n'Hug, un municipio al norte de la comarca del Berguedà, y desemboca en el mar Mediterráneo, en el municipio de El Prat de Llobregat, en Barcelona. Tiene un color marrón característico, con una tonalidad tirando hacia rojiza por la gran cantidad de sedimentos que transporta. Es por eso que antiguamente se conocía con el nombre de Rubricatus. Cuando atraviesa la Cordillera Prelitoral Catalana, el río llega a Olesa de Montserrat, curso abajo del balneario de la Puda de Montserrat, una vez ha pasado el desfiladero del Cairat.
La ruta
Es un proyecto, impulsado y financiado por la Diputación, tiene el doble objetivo de mejorar el ecosistema de ribera y crear un itinerario natural para el uso público de este espacio fluvial. En el caso de Olesa, la intervención abarca desde el camino de la Puda hasta la roca de la Mona, en el límite con el término de Abrera, en un recorrido de casi diez kilómetros. Este camino se incluye dentro de un proyecto mucho más ambicioso para cubrir un trazado que vaya desde el nacimiento (Castellar de n'Hug) hasta la desembocadura del Llobregat. Esta larga vía permitiría hacer excursiones de varios días a pie, en bicicleta o en caballo. En esta ruta, Olesa tiene la importancia de hacer de nexo de unión entre el Bages y Baix Llobregat.
Se ha dado el paso por debajo de la C-55 a la altura de la Puda, que ha permitido eliminar un punto negro de esta carretera. Pero una de las actuaciones más esperadas es la recuperación de la palanca de Can Sedó, que unía la colonia del mismo nombre con el otro cauce del río. Se propone una infraestructura inundable pero preparada para no representar una barrera ni que aumente el riesgo en caso de avenida. Se trabajará con una estética que recupere el pasado industrial de la antigua palanca.
"El camino es muy bonito y agradable, con vistas al río y con fauna silvestre, pero el tramo donde llegas a la carretera tiene un punto negro peligroso, pues tienes que ir por la carretera en una curva y los coches pasan muy cerca. Parece sé que esta pendiente de solución. "
Al ser una ruta natural con fauna y flora os dejamos un enlace a la lista de posibles animales y plantas que se pueden ver.
Con una longitud de 95 metros fue reformada varias veces por los desperfectos que ocasionaba el río. Este puente atirantado con ocho cables de acero, y una pasarela de un metro de ancho, permitió que los olesanos pudieran ir a trabajar a la Colonia Sedó, una de las fábricas textiles más importantes del siglo XIX e inicios del siglo XX en España. La riada del 20 de septiembre de 1971, destruyó la pasarela y la dejó impracticable (Dejo una foto del estado de la palanca con la riada en las imágenes, otra del estado original y en uso, si desea ver más imágenes de la época, tanto de la palanca como de la colonia Sedó y su vida os dejo aquí algunas imágenes. aparte, la última imagen se el paso de la Barca 1905).
Resclosa del Cairat
Esta es la esclusa (presa) pequeña ya que mas adelante esta la esclusa principal del Cairat (central hidroeléctrica conocida como Peu de Presa), construida durante la Revolución Industrial para dar electricidad como para canalizar agua hasta la no lejana Colonia Sedó. La esclusa se construyó en el desfilader del Cairatel 1878, a más de 4 km. río arriba .Para hacer llegar el agua del Llobregat, recogida al Cairat, se construyó un canal subterráneo y un acueducto de gran tamaño que acaba de forma parabólica para conseguir un desnivel de más de 30 metros de altura y la fuerza suficiente del agua para poder mover las palas de la turbina Planas.
Es un recinto privado.
El balneario fue famoso por sus aguas sulfurosas que surgieron por primera vez por un terremoto en 1755. Estas aguas se creían aptos para el tratamiento de enfermedades cutáneas como psoriasis, reuma, pulmones, gota, Asma, etc
El edificio terminó de construirse en 1870 .Al siglo XIX y principios del XX fue la época de máximo esplendor en el que iban personajes importantes como Jacint Verdaguer o los Reyes de España del momento. En la mitad del siglo XX se produjo la decadencia general de los balnearios en que obligó a cerrar estas instalaciones. Ahora esta deteriorado y dañado por los devastadores inundaciones del 1971 donde la crecida del río Llobregat anegó la zona y el paso del tiempo.
(Para ver fotos de la época y con vida os dejamos este enlace y también dejamos una entevista de la Vanguardia en la actual propietaria)
Webgrafia
http://www.olesademontserrat.cat/el-municipi/olesa-en-xifres.htm , http://www.olesademontserrat.cat/
olesademontserrat.cat/site1/ca/files/doc26210/descobreix-el-cami-del-riu.pdf
コメント